29 Septiembre 2025Entrevista completa Almanac Tardor 2025 a la Sra. Alba Alsina
Entrevista a Alba Alsina Serra, tècnica de l’Anella Verda de l’Ajuntament de Manresa
- Quines creus que són les claus de l’èxit de la Festa del Tomàquet del Bages?
Crec que en són principalment dues: l’autenticitat i la participació de les entitats.Autenticitatperquèés una festa km0 de veritat. Tots els actesestan pensats per donar a conèixer els productors i el producte del Bages, i per reflexionar sobreels valors que aporten al territori; per enxarxar els diferents agents de la cadena alimentària, per crear comarca. No hi ha cap activitat que no tingui un motiu de ser.
D’altra banda, la participació i implicació de les diferents entitats fa un efecte multiplicador. Tothom treballa amb un objectiu comú, i per tant, el missatge impacta molt més i la festa arriba molt més lluny amb relativament pocs recursos.
- S’han assolit els objectius pels quals es va crear l’Anella Verda de Manresa?
Crec que on s’ha avançat més és en la protecció dels seus valors socials, ambientals i paisatgístics. L’Anella Verda ja és un patrimoni intangible dels manresans, que estan orgullosos del seu rodal. També s’han millorat les connexions amb la ciutat, i algunes connexions ecològiques. On crec que anem més coixos és en el foment de la producció agrària. El context global no hi ajuda gens; estem lluitant contra una indústria agroalimentària global, que especula amb els aliments.
- Com veus el futur de la pagesia manresana en el marc socioeconòmic i mediambiental actual?
El futur no és esperançador; com he dit, l’economia global no hi ajuda. Tenim menjar procedent de qualsevol punt del món a disposició en el lineal del supermercat. I la gent està desconnectada; no sap d’on provenen els aliments que compren ni quins impactes tenen.
Tot i així jo soc optimista. Hi està havent un augment progressiu de la compra directa a productor local.Es valora més la producció artesana de qualitat, i hi ha algunes iniciatives empresarials interessants en el sector agroalimentari comarcal. A mig termini, amb l’augment del preu de l’energia penso que no serà viable importar menjar de l’altra punta del món, i estarem obligats a recuperar la producció local. A Manresa tenim la gran sort de tenir una horta productiva a tocar de la ciutat, que pot alimentar a tota la ciutat.
