22 Diciembre 2025Entrevista completa Almanac hivern 2026 a la Sra. Araceli Portillo
Entrevista almanac hivern 2026 a Araceli Rosillo
- Quina és la teva relació amb la Fundació del Convent Santa Clara?
La meva relació amb la Fundació va començar al setembre de l’any 2009, quan vaig conèixer a la comunitat de monges del monestir dels Àngels i Santa Clara. Gràcies al seu suport vaig dur a terme la meva tesi doctoral sobre la vida de la comunitat des de la fundació del monestir (1322) fins a la arribada de les monges dominiques (1602). La relació amb elles va ser clau per la meva tasca de recerca, i poc a poc m’hi vaig anar involucrant en la vida més quotidiana de la comunitat. Per aquelles dates, tot just s’estava engegant el banc d’aliments i de forma gradual, amb l’esforç i la implicació de moltes persones i entitats, els projectes d’atenció i ajuda social es van anar diversificant, fins arribar a la creació de la Fundació del Convent de Santa Clara. En l’actualitat formo part de la Comunitat de laiques i laics vinculats de forma permanent a les monges i als seus projectes. La meva tasca principal es centra en la preservació i difusió de la història i la memòria de les monges, dels seus espais i de la seva vida a religioses. No hem d’oblidar que el nucli que fa possible l’articulació dels projectes de la Fundació son les monges i la seva presència carismàtica a Manresa. Gràcies a la llum que elles irradien altres trobem el valor per acollir amb esperança i per comprometre’ns a posar les nostres habilitats i recursos en acció. Algunes persones podran oferir temps, d’altres diners per als projectes, d’altres les seves mans per cosir, cuinar, cultivar, d’altres presència per escoltar, d’altres cançons per cantar, d’altres la seva oració contemplativa... Tothom pot oferir quelcom de si mateix per ajudar als altres i per recuperar la dignitat de la vivència col·lectiva de la vida.
- A part de la figura de Sant Ignasi, a Manresa/Bages tenim alguna altra figura religiosa per a treure’n pit?
Com a historiadora de les dones religioses m’agradaria posar en valor la figura d’Àngela Margarida Prat, coneguda com a Àngela Serafina (Manresa, 26 d’octubre 1543-Barcelona, 24 de desembre 1608), fundadora de les monges caputxines. No puc allargar-me massa en aquestes pàgines, però, com ens succeeix a tothom, la seva vida va estar plena d’alts i baixos: dona humil, òrfena des de molt joveneta i casada amb un home que la maltractava físicament i psicològica. Un cop vídua es va vincular espiritualment als caputxins de Manresa, i va viure episodis místics que la van fer famosa a la ciutat. Fins i tot va ser denunciada davant la Inquisició, però se’n va sortir! L’any 1586 va aconseguir l’hàbit de la Orde Caputxina i uns anys després va fundar el primer convent de monges caputxines de la Península: Santa Margarida de Barcelona (1602). Va impulsar la creació d’altres cases de caputxines, que es van fundar després de la seva mort, a Girona (l’Anunciació, 1609-2017) i Manresa (Sant Carles Borromeu, 1638-2025). Com veieu, una dona amb iniciativa, i amb un esperit apostòlic que va fer molt sentida la seva mort l’any 1608, al convent de Barcelona. Tant és així que l’any 1659 es va iniciar un procés per a la seva beatificació, però no va fructificar i no s’ha reprès des d’aleshores. Malauradament, la seva vida, els seus escrits i el seu llegat s’han vist eclipsats per altres personatges, i semblen destinats només a la comunitat investigadora. Us convido de cor a apropar-vos a aquesta dona plena d’un impuls espiritual i vital que va transformar el context religiós del seu moment històric.
- A nivell turístic, podem posar en valor l’espiritualitat pel llegat cultural, patrimonial i de tradició religiosa que tenim?
I tant, el Bages és un territori ple d’espiritualitat i patrimoni. Tinc un vincle personal amb tres espais, que us proposo visitar. Per una banda, i presidint l’entrada a Manresa, teniu les restes de Sant Cristòfol. Aquesta fou una església habitada per donades (dones religioses que no eren monges i que vivien retirades en penitència i oració) des de mitjans del segle XIII fins l’any 1461, quan la Guerra Civil Catalana va obligar a la seva única moradora a traslladar-se a Vic. Per altra banda, us convido a visitar l’església de Santa Margarida del Pla, a Castellgalí. Aquest espai, que està mig enrunat en ple bosc, va estar habitat també per donades durant un període molt curt (c. 1376-1402), i mostra com el pas del temps no pot esborrar la presència espiritual de les dones al territori. Una motivació afegida a aquesta visita és que s’accedeix després d’una breu i bonica passejada per les afores del poble. Així fem cultura, i també una mica exercici. Per últim, us proposo que visiteu el poble de Mura. Situat al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l’Obac, i amb una població que no arriba als 250 habitants, es un espai lliure de circulació de cotxes i ideal en aquestes dates pre-nadalenques per anar a buscar el vostre tió de Nadal. Els residents guarneixen portals, finestrals i carrers amb motius nadalencs i es respira un ambient molt especial. Gaudint d’una breu passejada per les afores podeu visitar l’ermita de Sant Antoni de Pàdua. Ja fora del poble, i dintre del Parc Natural, us podeu meravellar amb una interessant visita guiada (cal reservar) a les coves de Mura, un espectacle geològic i històric que té un encant únic. Aquestes son les meves tres propostes per enguany, però en tinc moltes més! Moltes gràcies, i una abraçada forta a tothom! Fins a la propera!
